Que no quedi per fer.

És una bona noticia que es facin estructures per promoure i treballar per la sobirania. Diguem-ne plataformes o fòrums o com vulguem, però fem feina!

No hi ha dubte de la seva necessitat i conveniència, cal posar llenya al foc. O com més serem més riurem, és igual com ens ho mirem, cal treballar i molt. No obstant, aquesta situació és un reflex de la situació del partits catalans o millor dit de la seva manca d'unitat i utilitat.

[@more@]

 

La poca utilitat dels partits catalans en relació al fet nacional fa que, tant des dels propis partits com des de la societat civil es generin estructures per treballar i canalitzar el gran potencial que tenim els independentistes. Quantes plataformes hem fet ja els catalans? Quantes estan operatives en aquestes moments? Son innombrables fins i tot per aquells que segueixen força la política catalana.

Lluny de voler desmereixer aquestes estructures, cal dir que haurien de ser els partits polítics els que haurien de fer aquesta tasca. I és evident que no ho fan. Sembla que cada partit català te el seu tap: Unió a CIU i l'actual direcció d'Esquerra a ERC.

En un sistema democràtic com el nostre l'aparició de plataformes només posa de manifest l'escassa acció dels partits i sobretot la manca d'unitat. Només cal dir que des de la direcció d'Esquerra ja s'ha dit que no a la recent proposta feta des de les bases de CDC. Caldria saber que opinen però les bases d'ERC: -Algú vol més Montilla?

Un independentista sap que ni anem sobrats de forces ni d'ocasions, per tant cal aprofitar tota possibilitat. Catalunya no es pot permetre desaprofitar CAP ocasió per anar més enllà.

Consumim molta energia creant estructures des d'on treballar quan el camí més fàcil i ràpid seria fer-ho des dels partits. La necessitat de crear estructures no és un bon símptoma ni un bon balanç de l'acció dels partits però no hi vulgueu veure una engruna de derrotisme per part meva: de ben segur que pot ser una eina molt útil per mobilitzar la societat i redreçar una situació complicada a nivell de partits. I si els partits no volen fer feina seran els catalans qui els hi farà fer.

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Que no quedi per fer.

  1. Jo no tinc tan clar que el camí cap a la independència ens l’hagin d’obrir els partits. És el poble que ha de demanar la independència.
    La feina dels partits és guanyar vots per guanyar eleccions i construïr país quan tenen l’oportunitat de governar. L’obligació dels partits que es diuen independentistes i/o sobiranistes (tant me fa si expliciten el final del camí o no) seria fer valdre la seva força aritmètica tant aquí com a Madrid. Aquesta seria l’única manera d’anar construïnt una independència dels fets, com la que tenen al País Basc que ja la firmariem molts.

  2. Montse C. diu:

    Jo cada cop tinc més clar que la independència, l’assolirà el poble i no pas els polítics. Aquests, només es preocupen d’enriquir-se i viure bé. La resta és feina del poble.

  3. Tresinores diu:

    Cert que “el poble” ha de demanar la independència, però les eines per fer-ho son els partits. La força aritmètica dels vots nacionalistes dins el sistema democràtic es el que hauria de traduir-se en resultats i ara per ara això no és així. Caldrà doncs molts pressió “del poble” cap els partits per que aquestes facin feina. Les plataformes han de servir en bona mesura per fer-ho.

    Joaj, els impulsos avui per avui només poden sortir dels grups que comentes.

Els comentaris estan tancats.